Quan vaig amb tren
sempre oblido el nom del lloc,
em guio per l'olor
del record que em porta:
Com en un neguit la por,
el cos se'm trastorna
en una espiral incandescent
que sura pel context:
el que miro m'estranya
el que toco em re-elabora
escolto com parpellegen
i sento a la fi la gent.
[@more@]
