Arxiu de l'autor: mopero

Quan penso en tot el que m'has de dir nomès puc descobrir la soledat interna de la màgia perduda  [@more@] Tweet

Quan el mónesdevingui per fiimaginatla màgia del plaer d'existirserà com l'alliberamentde Déu.Quan el perfumde la poesia es respiricom un matí feliç,el petó seràmés humit encarai ens tornaràel descobriment per a tot.La complicitat seguradels sentits compartitsdurà la tranquil·litatd'un joc continuamb l'altrei un … Continua llegint →

Quan vaig amb trensempre oblido el nom del lloc,em guio per l'olordel record que em porta: Com en un neguit la por,el cos se'm trastornaen una espiral incandescentque sura pel context: el que miro m'estranyael que toco em re-elaboraescolto com … Continua llegint →

Fa temps vaig llegir el llibre "La insoportable levedad del ser" de Milan Kundera i em va plantejar una de les dicotomies vitals que sempre m'ha estat rondant pel cap. La lleugeresa i el pes en la vida. I com les persones … Continua llegint →

La meva vida actual es podria sintetitzar, sense restar-li intensitat i abundància, en tres enumeracions: Estudis (ho he de fer però perquè vull i m'agrada):-Caritas (marimba)-Time for Marimba (marimba)-Repertori de xilo, lira, pandereta, plats, caixa i timbals.-Estudis Nick Woud (timbals)-Estudis Peters … Continua llegint →

Pot semblar un escrit molt molt pessimista i derrotista, però nomès és una síntesis d’emocions espontànies i descontrolades provocades per la tardor i el canvi d’hora. No volguera deprimir a ningú, prenevos-ho poc en serio, encara que sembli difícil. [@more@] … Continua llegint →

La multitud del so m’inunda la credibilitat perceptiva i és que la invenció especulativa de probabilitats acústiques alliberen el cor i la ment de lleugereses estilístiques dotant a l’ésser d’una panoràmica espiritual profunda i culminant. Tot el demés, el món … Continua llegint →

L’estiu, mogut però gratificant, m’ha aportat un aire nou de comunió amb la gent, l’univers i la música. Sense massa por de semblar un místic, aquest poema agrupa i sintetitza les sensacions a vegades desconcertants, però sempre creadores de felicitat … Continua llegint →

Una cançó, un músic, un grup, una visió, un món… http://www.youtube.com/watch?v=wqs8EABl0H8&mode=related&search= genial de nou, thom yorke, ara sol, però sempre sorprenent, i avançant cap la completa inmersió de la música de l’esser cap a l’esser. Possiblement més aclaparadora que la … Continua llegint →

Va comprovar pacientment la certesa de cada textura penetrant en la sensació del tacte. I escoltava al cruixir silenciós i suau de les pells roçant-se. La crua visió de la superfície d’aquella silueta li representà el vertigen a la bellesa, … Continua llegint →